... S'enlluernà... trossejat d'aromes a cafè.


















... i s’enlluernà, atordit, amb les presències tàctils. El cap li donava voltes, i sentia el cap ple de papallones, ocells giravoltant estances. Venus penjava de l’oníric sostre trossejat d’aromes a cafè. A l'horitzó una cançó, un xipolleig de rems bellíssim, que l’omplia de tendresa. La voga rítmica arrossegant l'ànima, en una carícia indefugible, que queia, subjecte a la llei de la gravitació, xopa de nit i de lluna, cap a la línia singular, just en el punt d’intersecció on els cossos nien.




(Publicat a la revista digital : THE SECRET La revista.
http://www.thesecretlarevista.com/ca/59/1411/S’enlluerna.html )

( http://www.facebook.com/?ref=home#!/note.php?note_id=10150100349921847 )



Nota: Un 11 de febrer , projectat des d’un saló d’hotel fins a una altre dimensió, en unes altres coordenades, per fer-lo trascendir més enllà del context.
El punt just d'una trobada, en un conegut hotel de Barcelona, per a la entrega dels premis de L'Associació Cultural The Secret Re-Creat que regalà art, obres d´en Josep Maria Cabayol als guanyadors del concurs de narració de la THE SECRET, La Revista, en Ramón Aladern, i la Montserrat Cornelles. Una reunió d'amics. Trencant els límits digitals que imposa sovint la distància entre les persones.